H2O · Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals del Camp de Tarragona

Aquest divendres tornem a l'activitat amb un acte a Tarragona

David Joanpere — 2010-08-30T20:39:37Z

El Col·lectiu H2O torna a l'activitat després del període estival amb un gran repte per endavant, la celebració de la primera jornada de visibilitat homosexual i transsexual de Catalunya que se celebrarà el 2 d'octubre a Reus. De moment, comencem aquest divendres, 3 de setembre, el nou cicle de Trobades a Tarragona amb la projecció de la pel·lícula valenciana "Electroshock", coneguda internacionalment sota el títol "A love to keep" i basada en fets reals.

"Electroshock" és una pel·lícula (telemovie) produïda l'any 2006 per Ràdio Televisió Valenciana, conjuntament amb Televisió de Catalunya, i que es basa en fets que succeeixen al nostre país des de principis dels anys 70 del segle passat, abans de la mort del dictador, fins l'any 2001. És un film commovedor i que no deixa indiferent a ningú, nominat a diversos premis internacionals.

Sinopsi: Isabel i Mari Carmen viuen un amor que no pot trencar ni "tota l'electricitat del món". Són els últims anys del franquisme. Mari Carmen és internada en un manicomi per "curar aquesta malaltia". Quan per fi aconsegueixen reunir-se, les seqüeles de la tortura passada esquincen la seva vida de nou.

Repartiment: Carme Elías, Susi Sánchez, Julieta Serrano, Juli Mira...

Durada: 98 minuts

28-J: Premis Ploma Daurada i Ploma de Plom 2010

Jordi Casadevall — 2010-06-28T21:55:00Z

Avui s'han lliurat els Premis Ploma Daurada i Ploma de Plom, que atorga cada any el col·lectiu de gais i lesbianes H2O, amb motiu del dia de l'alliberament gai, lesbià, transsexual i bisexual, és a dir, el 28 de juny. L'acte s'ha celebrat al pati de la Casa Rull de Reus, seu de l'IMAC, el magnífic edifici modernista que allotja la regidoria de cultura. Al seu balcó principal s'hi havia penjat prèviament, com cada any, la bandera de l'arc de Sant Martí.

Un nombrós públic omplia el pati. Entre els assistents, la regidora Empar Pont, senyora del lloc, i altres regidores. S'ha iniciat l'acte amb la lectura del manifest del dia de l'alliberament gai, que ha anat a càrrec de la Caterina Martí, de la junta de l'H2O.

El Premi Ploma Daurada ha recaigut, per renyida votació popular, en el Casal Despertaferro, de Reus, entitat que agrupa diverses associacions de l'espectre juvenil-activista més kanyer i que ja fa 20 anys que funciona, si no he entès malament. L'altre nominat era el Centre de Lectura de Reus. El Premi Ploma de Plom, que "distingeix" alguna conducta homòfoba, ha anat a parar a aquest canal televisiu cavernícola que respon al nom d'Intereconomía. Ningú no s'ha presentat a recollir el trofeu, que els serà enviat per correu ordinari al Madrid de les Espanyes.

A més, s'han atorgat dues mencions especials. Una era per Miguel Ángel López, el director de la ja desapareguda revista Zero, de temàtica gai, que no ha pogut assistir pels molts compromisos d'aquests dies al voltant del 28-J. L'altra menció ha estat per l'activista transsexual Marta Salvans, que sí ha vingut, ens ha adreçat un interessant discurs i ha recitat dos sentits poemes de la seva collita. La presència de Salvans no era gratuïta. Enguany, el leit motiv del dia de l'alliberament gai, lesbià, transsexual i bisexual era la tercera d'aquestes quatre realitats i no precisament la més coneguda i acceptada.

La part lúdica de la petita festa al pati de la Casa Rull ha anat a càrrec de (ho sento, no recordo el nom), que ha fet un divertit monòleg en torn a la seva afició d'una lesbiana al mousse, i de la Lídia Ruiz, que ha interpretat diverses peces de la seva primera maqueta.

Tal com s'ha comentat al moment de donar el veredicte dels premis, si haguéssim esperat una mica més es podria haver concedit la Ploma de Plom a l'inefable Josep Anton Duran Lleida, per les seves recents (i increïbles) declaracions homòfobes. Sí, aquelles de comprensió cap aquesta clínica que "cura" homosexuals. Sí, aquelles on diu que un heterosexual es pot convertir en homosexual. Però aquest home... de debò vol arribar a ministre?

Article publicat al bloc: Les aigües turbulentes

Manifest pel Dia de l'Alliberament Gai, Lesbià i Transsexual

Redacció — 2010-06-28T15:03:23Z

Avui, 28 de juny, és el Dia Internacional de l'Alliberament Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual. No és una data escollida a l'atzar, doncs recorda un llunyà 28 de juny de 1969 quan, per primer cop, les persones homosexuals van dir prou a la discriminació a la que havien estat sotmeses durant segles.

Des d'aleshores moltes coses han canviat. A l'Estat una llei reconeix des del 2005 el dret de les persones homosexuals a crear una família, i a Catalunya hi ha un Consell Nacional que vetlla per la no discriminació de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, i la Generalitat està elaborant un projecte de llei contra l'homofòbia i la transfòbia, pioner a tot el món.

Tot i així, segueixen existint als nostres pobles i ciutats moltes actituds homòfobes i trànsfobes que cal eradicar. Les veiem manifestar-se als carrers de Reus, Tarragona, Valls, Salou, Cambrils i altres llocs propers.

¿Quantes persones no han fet un comentari despectiu, suposadament graciós, al veure una parella de gais o de lesbianes pel carrer? ¿Quantes persones no han mirat despectivament a una persona transsexual? ¿Quants pares o mares no han utilitzat un llenguatge vexatori i despectiu envers els homosexuals davant dels seus fills, inculcant-los els seus propis prejudicis?

Tot això són mostres d'homofòbia i lesbofòbia que cal fer desaparèixer de la nostra societat per sempre.

Per això, aquest 28 de juny del 2010, el col·lectiu H2O de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals del Camp de Tarragona fem una crida a totes i cada una de les persones perquè reflexionin sobre les actituds homòfobes, grans o petites, que encara mantenen en el seu fer diari.

Així mateix, exigim a les institucions que vetllin de manera permanent per tal d'evitar qualsevol actitud o situació homòfoba, lesbòfoba i trànsfoba, especialment a les escoles, doncs cal que les generacions futures creixin en el ple respecte a la diversitat.

Juny de 2010
H2O - Col·lectiu Gai, Lesbià,
Bisexual i Transsexual
del Camp de Tarragona

COLORS · Número 4

David Joanpere — 2010-06-28T14:21:55Z

Maduixa i xocolata

Jordi Casadevall — 2010-06-27T17:15:26Z

Vam deixar l'anterior article sobre Llatinoamèrica amb un tema pendent, Cuba. Les vicissituds polítiques de l'illa caribenya i les diferents maneres de veure l'actual règim castrista fan que abordar la situació dels homosexuals a Cuba sigui un exercici una mica més complicat del normal, perquè les fonts a on acudir són diverses i contradictòries, i el totum revolutum d'internet (Vickipèdia i companyia) no ajuda gens en aquest sentit.

Un brevíssim repàs a la història ens mostra que Cuba ha estat sempre un país amb una de les cultures homosexuals més riques del món. El seu origen, segons els estudiosos, serien les polítiques migratòries de les metròpolis colonials, que van fer que sorgissin al Carib uns entorns molts masculinitzats. Tocaven dos homes per dona. Podem fer broma amb aquesta dada tan il•lustrativa, però el fet és que aquesta desproporció havia de ser determinant en l'increment, visibilització i consideració social de les pràctiques homosexuals, entre homes en aquest cas.

No ens creguéssim que Cuba era Xauxa. L'illa fou, fins el 1898, una colònia espanyola i això no va ser garantia de cap mena de tolerància legal o social, més aviat al contrari. Al segle XX, i especialment durant la dictadura del general Batista, Cuba va esdevenir un territori de moral relaxada on tot estava permès o tolerat. Els nord-americans, tan propers geogràficament, van convertir l'illa en una mena de parc temàtic turístic, on hi trobaven tot allò que al seu país estava prohibit o mal vist, des del joc fins a tota mena de substàncies legals o no, passant per tot tipus d'activitat sexual.

Aquest estat de coses va ser determinant en la visió que adoptaren els castristes una vegada van arribar al poder. En la millor tradició estalinista, per a Fidel Castro i companyia va ser fàcil associar homosexualitat a decadència burgesa, i això es va traduir en una legislació repressiva. Per exemple, l'article 303 del Codi Penal prohibeix “mostrar-se obertament homosexual en públic”. Que cadascú interpreti que vol dir exactament això, però el règim cubà ho té ben clar des del moment que usa l'article per detenir i posar a l'ombra algú quan li interessa.

Als primers anys del règim cubà eren habituals les detencions i els confinaments en camps de concentració per a gais. Aquesta repressió va ser documentada per Néstor Almendros, el cineasta català, a la pel•lícula Conducta impropia el 1980. El film és una successió d'entrevistes a coneguts intel•lectuals com Cabrera Infante, Reynaldo Arenas, Juan Goytisolo o Susan Sontag i a repressaliats anònims, no tan sols gais sinó també víctimes del règim o testimonis de Jehovà. La pel•lícula va ser molt criticada pels defensors del castrisme, que identificaven els interessos dels homosexuals amb els de l'imperialisme nord-americà, afirmació tan reiterada com falsa.

Una altra manera de conèixer la realitat homosexual cubana dels 60 i els 70 és llegir l'obra de Reynaldo Arenas, per exemple Otra vez el mar, El color del verano o Antes de que anochezca. Aquesta darrera és l'autobiografia de l'atormentat escriptor cubà, duta al cinema i magníficament interpretada per Javier Bardem. Tots recordem la pel•lícula.

L'aparició de la sida va fer prendre al règim castrista una decisió categòrica per tal de frenar l'expansió de la pandèmia: tota persona amb VIH positiu, encara que no tingui símptomes de la malaltia, se la interna en sanatoris, aïllats de la resta de la població; altres en diran camps de concentració. Són considerats grups de risc els africans, els estudiants estrangers, el personal de companyies aèries, les embarassades, els presoners... però sorprenentment no els homosexuals, potser per silenciar o minimitzar la seva existència.

Però és difícil silenciar una realitat com aquesta, i el mateix govern va haver de canviar la seva actitud. La inflexió es va produir amb la projecció a l'illa, amb tots els permisos corresponents, de la pel•lícula Fresa y chocolate. Es tracta de la més taquillera de la història de Cuba i narra, com segurament ja saben la majoria dels nostres oients, la relació entre Diego, un homosexual (Jorge Perugorría) i David (Vladimir Cruz). La primera trobada és en una geladeria i el nostre protagonista troba una maduixa al gelat de xocolata: és el seu dia de sort, però també troba una amistat amb un revolucionari que paulatinament modera els seus prejudicis homòfobs, producte de l'adoctrinament d'anys. La pel•lícula, com passa amb tot el que té a veure amb Cuba, va ser objecte de debats i polèmiques a tots nivells, dins i fora de l'illa. Es va dir que era una operació de propaganda del govern castrista per millorar la seva imatge exterior, però que la repressió continuava. Des de sectors gais es va criticar que la relació entre els dos protagonistes no fos més profunda (volien més tomate però es van quedar amb la maduixa). Senel Paz, el guionista de la pel•lícula, va haver d'excusar-se dient que la seva obra no perseguia fer un debat sobre l'homosexualitat a Cuba, i a més va deixar clar que ell era heterosexual, afirmació que no venia a tomb. En fi, opinions per tots els gustos. Tot i així, Fresa y chocolate s'ha de veure com un primer pas de liberalització del fet gai a Cuba.

Liberalització inevitable: els temps corren a favor d'un canvi en aquest sentit. Però, a més, hi ha un factor molt més prosaic i no és altre que l'anomenat turisme gai. Cuba rep molts visitants de l'exterior que suposen una important font d'ingressos per l'exhausta economia de l'illa, i molts d'aquests visitants venen atrets per la possibilitat de fer excitants coneixences. La famosa guia Spartacus, en l'edició de l'any 1992, dóna instruccions molt detallades de com lligar a L'Havana. Les transcric: “Situeu-vos davant l'Hotel Habana Libre i mireu dissimuladament cap a la dreta. Veureu un parc, on hi ha una geladeria i gent fent cua. Poseu-vos a la cua i comenceu a xerrar amb el veí, que probablement és gai. A més, els gelats són fantàstics”. Potser aquesta geladeria és la mateixa de Fresa y chocolate, però a la pel•lícula no han de fer aquestes maniobres, més pròpies de la guerra freda. És més, possiblement la situació és molt millor avui en dia. Caldrà anar-hi i demanar un gelat, a veure què ens hi trobem...

Aquest 28 de juny s'entreguen els Premis Ploma Daurada

Redacció — 2010-06-26T16:06:00Z

El proper dilluns, 28 de juny, coincidint amb el Dia Internacional de l'Alliberament Homosexual, el col·lectiu H2O de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals del Camp de Tarragona donarem a conèixer els guanyadors de la cinquena edició dels premis «Ploma Daurada», els quals destaquen les persones o institucions que han mantingut un compromís en favor dels drets del col·lectiu homosexual, i també denuncien aquells que han mostrat un comportament homòfob.

L'acte, conduit per Marta Llorens i la companyia Tebac, tindrà lloc als jardins de la Casa Rull (c/Sant Joan, 27 REUS), seu de l'IMAC de Reus, a les 19 h.

Els candidats d'aquest any per la «Ploma Daurada» són:
CASAL DESPERTAFERRO
CENTRE DE LECTURA DE REUS

Els candidats d'aquest any per la «Ploma de Plom» són:
GRUP DE COMUNICACIÓ INTERECONOMÍA
TRIBUNAL SUPREM

A més, aquest any, H2O ha acordat concedir Mencions Honorifiques a:
MARTA SALVANS (coneguda lluitadora transsexual)
MIGUEL ÁNGEL LÓPEZ (director de la revista ZERO)

Prèviament, a les 18 h, al balcó de la mateixa Casa Rull, tindrà lloc l'acte de penjada de la bandera de l'Arc de Sant Martí, símbol internacional del moviment homosexual i transsexual.

H2O denuncia les declaracions del Sr. Duran i Lleida on recolza suposades "teràpies contra l'homosexualitat"

Redacció — 2010-06-24T15:58:00Z

Amb motiu de les declaracions del Sr. Duran i Lleida, líder d'UDC, al seu “blog” on defensa les suposades “teràpies de salvació o curació de l'homosexualitat”, les quals, tot i que crèiem completament eradicades, s'ha descobert que es practiquen a un centre clínic de Barcelona, el qual, sortosament, està essent investigat per la Generalitat de Catalunya, el col·lectiu H2O de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals del Camp de Tarragona mostrem la mes ferma repulsa pública tant a les declaracions del Sr. Duran i Lleida com a aquestes pràctiques aberrants que ens recorden temps passats que crèiem ja superades, i encoratgem a les autoritats, especialment als Departaments de Sanitat i d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya a seguir lluitant contra l'homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

H2O vol que el 28 de juny onegi la bandera de l'arc de Sant Martí

Redacció — 2010-06-22T22:30:42Z

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l'Orgull Gai i Lesbià el proper 28 de juny, el col·lectiu H20 de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals fa una crida a totes les associacions i entitats del Camp de Tarragona perquè pengin la bandera de l'arc de Sant Martí, símbol del col·lectiu LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) als balcons de les seves seus.

Fins ara, la visibilització i la reivindicació dels drets de les persones LGTB ha estat tasca quasi exclusiva de les associacions de gais i lesbianes del nostre país, però des del col·lectiu H20 creiem que ha de protagonitzar-la tota la societat, de la mateixa manera que la denúncia de la violència de gènere o del racisme son patrimoni de tothom i no sols de les persones directament afectades.

Segons Miquel Reverte, president d'H20, “Aquest any volem aconseguir que totes les entitats facin seu el treball per la plena visibilitat de gais, lesbianes i transsexuals, involucrant-s'hi de manera activa”.

Carme Capdevila presenta la llei que combatrà la discriminació de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals

Redacció — 2010-06-17T17:17:50Z

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, juntament amb la secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, i la responsable del Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual, Marta Molina, ha presentat avui les bases de la llei que combatrà la discriminació de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. L'Avantprojecte de llei dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i per l'eradicació de l'homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, afectarà de forma transversal diferents departaments i àmbits de les polítiques públiques de la Generalitat, com l'educació, la salut, la cultura, l'ordre públic o les polítiques d'ocupació.

L'objectiu del text és que s'igualin els drets de les persones LGBT amb la resta de la ciutadania, en totes les àrees de la vida social i en totes les etapes, així com en totes les situacions que es puguin produir al llarg de la seva vida: malaltia, incapacitació, canvi en l'estat civil, ingrés a presó o defunció. Així mateix, la norma regula els mecanismes per facilitar la participació del col·lectiu LGBT, a través del Consell Nacional.

Lluita contra la discriminació

La futura llei persegueix la discriminació de les persones LGBT i el tracte diferenciat per raó d'orientació sexual. Amb aquesta màxima, el projecte de llei per l'eradicació de l'homofòbia i la transfòbia afectarà jurídicament tant l'àmbit dels poders públics com a nivell particular a través d'una clàusula general antidiscriminatòria.

La norma també obliga les administracions públiques catalanes a garantir una formació específica als professionals de la salut, dels serveis socials i de l'educació. A més, la llei obligarà aquests professionals a actuar quan detectin qualsevol situació de discriminació per raó d'identitat de gènere, seguint un protocol que s'elaborarà per aquests supòsits.

Educació sense estereotips

Les bases de l'avantprojecte estableixen que el sistema educatiu i universitari català haurà d'evitar qualsevol estereotip sexista, androcèntric, heterosexual i heterocèntric. Al mateix temps, caldrà incorporar al currículum escolar de tot l'alumnat de Catalunya el coneixement de la realitat homosexual i transsexual, així com les aportacions socials i culturals que les persones LGBT han fet al llarg de la història. I més a nivell universitari, la Generalitat promourà la docència i la recerca de les sexualitats, del fet homosexual i transsexual.

En el camp de la cultura, el text incentiva els espectacles culturals que tinguin com a temàtica les persones LGBT i fomenta la producció d'espectacles que incorporin la realitat LGBT. Les revistes de pensament i de divulgació amb contingut LGBT es faran arribar a la xarxa de biblioteques de Catalunya i s'insta al Memorial Democràtic a impulsar la recuperació de la memòria històrica de la realitat LGBT.

Els mitjans de comunicació hauran d'establir un protocol per regular el tractament i l'ús d'imatges i del llenguatge en les informacions relacionades amb les persones LGBT. Així mateix, aquesta norma estableix que la publicitat haurà de respectar la dignitat de les persones LGBT i afavorirà que es vegin en positiu diferents opcions sexuals, models de família i identitats de gènere en els mitjans públics, ja que s'inclourà la temàtica LGBT en els criteris de programació.

Accés al tractament hormonal i a la intervenció quirúrgica de transsexuals

En matèria de salut, el projecte de llei promou una formació integral dels metges i professionals de la salut. Els hospitals hauran de tenir protocols especialitzats per al tractament de persones LGBT, ja que poden patir malalties o problemes de salut específics.

A més, el sistema sanitari català facilitarà l'atenció integral de les persones transsexuals, transgèneres i intersexuals i els facilitarà l'accés al tractament hormonal i a la operació de canvi de sexe de les persones trans. El text presentat avui per la consellera estableix que l'accés a aquest tractament haurà de ser regulat pel sistema sanitari català. Així mateix, s'haurà d'establir un centre de referència on es duguin a terme aquestes operacions i tractaments.

Pel que fa als serveis socials, aquesta norma impulsa un suport específic per als i les joves i adolescents que hagin marxat de casa després de ser maltractats o que hagin estat expulsats. Al mateix temps, insta a establir mesures que permetin la detecció de les violències homofòbiques i que donin una resposta específica en el cas d'immigrants, gent gran, gent jove, població del món rural, gent amb discapacitat, d'ètnia gitana i de les persones que exerceixen la prostitució. Les residències per a gent gran han de garantir el mateix tracte a totes les persones o parelles residents amb independència de la seva orientació sexual i es garantirà la llibertat de mantenir relacions sexuals i/o afectives a totes les persones residents.

En el camp de la família, es demana una reforma sanitària per permetre el mateix tracte hospitalari a una parella de fet o a una unió estable de parella que als cònjuges o familiars més propers, així com que l'altre membre de la parella pugui prendre part en els tràmits d'identificació del cadàver de la persona estimada, en l'enterrament i en tots els seus tràmits, al mateix nivell que les persones casades.

Dins l'administració de la Generalitat, s'haurà de garantir que les persones transsexuals siguin tractades i anomenades amb el nom del gènere amb el qual s'identifiquen. I al mateix temps, s'haurà d'establir la forma de modificar el nom dels registres administratius de la Generalitat.

Garantia de tracte i estada agradable a les comissaries

La futura llei per a l'eradicació de l'homofòbia i la transfòbia estableix mesures per garantir un tracte i una estada agradables per a les persones LGBT a les comissaries i als centres penitenciaris i, per a les persones transsexuals, s'haurà d'oferir el tracte que correspongui amb el gènere que s'identifiquin. Així mateix, s'haurà de permetre la continuïtat del tractament hormonal del pres, si s'escau.

Pel que fa al camp del treball i de l'ocupació, el text estableix que es crearan canals de participació i d'interlocució entre l'administració laboral i les entitats i organitzacions LGBT i es formarà als responsables de la inspecció laboral sobre el dret antidiscriminatori.

La norma presentada avui també regula el dret d'admissió i estableix que els titulars d'establiments públics i els organitzadors d'espectacles tenen l'obligació d'impedir l'accés o d'expulsar del local a:
qui falti el respecte de paraula o de fet a altres per raó d'orientació sexual, d'opció sexual o d'identitat de gènere
qui porti roba o símbols que incitin a la violència, al racisme, a la xenofòbia, a l'homofòbia, a la transfòbia o a qualsevol altres que reflecteixi odi a la diferència

La lluita pels drets de les persones LGBT s'inclourà en els eixos de la cooperació a favor del desenvolupament que realitza la Generalitat. I s'impulsarà una comunicació estable amb els representants de les creences religioses que conviuen a Catalunya i el reconeixement de les persones LGBT perseguides i

Règim d'infraccions i sancions

Tot i que la llei estableix que es prioritzaran els mitjans positius, proactius i preventius per garantir la no discriminació, també s'estableix un sistema proporcional, eficaç i dissuasiu d'infraccions i sancions per qui incompleixi la normativa.

Notícia extreta de: www.esquerra.cat

Surt al carrer el número 4 de la revista Colors

Jordi Monner — 2010-06-14T08:51:37Z

Demà, dimarts 15 de juny, sortirà al carrer el número 4 de la revista COLORS, editada per H2O, col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals del Camp de Tarragona.

En aquest número hi ha, entre altres coses, una entrevista amb l'actor l'Oriol Grau, un reportatge sobre els homosexuals a la Universitat Rovira i Virgili i una entrevista amb Elisabet Vendrell, presidenta de l'associació Famílies Gais i Lesbianes.

La revista és gratuïta i es pot trobar a:

TARRAGONA
Centre Sociocultural de la Part Alta de Tarragona: carrer Puig d'en Pallars s/n, a Tarragona (davant del Rectorat de la URV, al centre cívic que hi ha sota les mateixes escales de la plaça)

REUS
Centre Cívic El Carrilet: Av. Carrilet, 29 Reus