La violència de gènere, concretament la que s’exerceix sobre les dones, inclou una quantitat de pràctiques que les han coaccionades durant anys i que han restat invisibles davant els nostres ulls. Per tant, per tal de ser capaços de reaccionar davant un fenomen social d’aquesta mena, primer hauríem de ser capaços d’identificar-lo i d’anomenar-lo.
La cultura, dins del fenomen de la violència de gènere, té una importància destacada ja que aquesta forma de violència és una construcció social i no una acció irracional. En aquesta forma s’inclouen totes les formes de maltractament psicològic, d’abús personal, d’explotació sexual i d’agressió física a les quals es troben sotmeses les dones.
La violència de gènere ha estat tan arrelada en la nostra societat, que en l’actualitat s’identifica com un problema social ja que el pateix de manera sistemàtica un tipus de col·lectiu.
L’any 1993, l’ONU va reconèixer els drets de les dones com a drets humans i va declarar que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans. L’any 1995 a la Conferència de Beijing de l’ONU, la violència de gènere es va consagrar internacionalment com un problema social.
Avui dia, l’existència d’un ordre social democràtic ha propiciat que s’hagi creat i modificat molt la legislació penal.
Les sancions amb què es castiga la violència contra les dones s’uneixen a les mesures que intenten protegir les dones i dissuadir els agressors. El fet que existeixi legislació que protegeix les dones anima aquest col·lectiu a denunciar els episodis de violència davant la justícia.
Però encara hi ha molts casos de maltractaments que no han arribat a mans de la justícia. Això és degut a la manca de costum de veure la violència de parella com un fet públic i susceptible de castigat i la dependència econòmica i afectiva de la víctima que fa molt difícil la denúncia.
A nivell nacional s’han posat en marxa diversos plans, programes i legislació sobre prevenció i protecció cap les víctimes.
Característiques de la violència contra les dones
Com podem definir i quines característiques presenta la violència de gènere?
L’ONU, al 1995 va definir la violència contra la dona com:”tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitraria de llibertat, tant si s’esdevé en la vida pública com en la privada”, és a dir, és la necessitat que tenen els homes de controlar les dones en el sistema social nomenat patriarcat.
Els maltractaments no són sempre agressions físiques, ja que el seu objectiu no és causar una lesió immediata sinó sotmetre a la persona sobre la qual s’exerceixen.
La violència domèstica es manifesta en forma d’agressions físiques, psíquiques o sexuals que causen danys físics o psicològics i vulneren totes les llibertats de les dones.
Els trastorns més freqüents derivats de la violència domèstica són: l’estrès posttraumàtic, la síndrome de la dona maltractada i la depressió.
L’estrès posttraumàtic es manifesta com a conseqüència d’haver estat exposada a una relació de maltractament repetir durant temps, apareixen símptomes com: ansietat, hipervigilància, debilitament emocional, autoengany idealitzant el maltractador i pensant que deixarà d’agredir-la....
Les estratègies més comunes per tal d’evadir-se d’aquestes tres simptomatologies és el consum continu de substàncies tòxiques, com ara tranquil·litzants, ansiolítics, alcohol...també és molt freqüent que es desenvolupin quadres d’obesitat, anorèxia, bulímia, trastorns obsessius...
Però a més d’aquestes seqüeles físiques o psíquiques de tipus personal s’han de tenir en compte les conseqüències que té la violència domèstica en tot l’entorn familiar. Els danys causats sobre els fills són molt importants ja que poden marcar els individus que convisquin amb pares que són agressors.
Programes i institucions que lluiten contra la violència de gènere
1. Els moviments feministes van defensar des del primer moment les dones víctimes de la violència dels homes posant les seves energies cap a la defensa legal d’aquestes dones, tant per la via civil com per la via penal.
És important el paper que han tingut i tenen les associacions de dones en la nostra societat perquè han portat a terme una tasca de propaganda i conscienciació pública sobre la gravetat de la violència contra les dones, tant pel que fa a l’opinió pública com pel que fa a les administracions públiques.
2. Les institucions públiques nacionals i internacionals al llarg dels anys s’han conscienciat del caràcter social de la violència de gènere i avui són les administracions les que ofereixen directament una sèrie d’informació, assistència, assessorament, protecció a les dones maltractades, així com el finançament i la garantia dels serveis.
3. Els mitjans de comunicació. També han contribuït d’una manera positiva en la pressió feta per els moviments feministes, convertint-se en plataforma de difusió i canalització dels seus missatges.
Conclusions
Per finalitzar podríem dir que la violència contra les dones es veu marcada per l’acció i reacció del col·lectiu femení. L’alliberament de la dona ha provat un augment de la violència motivada per una reacció desesperada del masclisme. Així doncs, cal reforçar els drets de les dones.
La informació adient sobre maltractaments és molt útil per ajudar a la conscienciació de tota la societat i alhora, per oferir una guia a totes les persones que hagin entrat en contacte amb situacions de violència de gènere.
El rebuig social contundent contra la violència de gènere reforça encara més els cossos policials i l’ajuda ciutadana. La pressió de l’entorn de l’agressor és eficaç contra la violència.
L’aplicació de nous instruments penals en matèria de violència de gènere són imprescindibles per promoure la igualtat jurídica entre dones i homes.
Però, sobre tot, la millor prevenció de totes les formes de violència de gènere és l’educació en la igualtat. La violència és una conducta apresa modificable. La socialització de nenes i nens contra aquesta problemàtica i la reeducació dels adults en la igualtat són camins que poden ajudar a evitar caure en aquesta dinàmica.